L’Ateneu Salvadora Catà: música, militància i comunitat al cor de Girona

Al bell mig de Girona, lluny dels circuits culturals convencionals, l’Ateneu Salvadora Catà s’ha consolidat com un espai autogestionat, acollidor i combatiu. Fa aproximadament una dècada, el que havia estat una antiga seu bancària en desús va ser ocupat per un col·lectiu amb voluntat de reapropiar-se de l’espai i posar-lo al servei de la comunitat per obrir el ventall a iniciatives diverses i inclusives.

Des de llavors, l’Ateneu és seu de múltiples col·lectius: grups no mixtos, iniciatives esportives com un gimnàs autogestionat, moviments ecologistes com Extinction Rebellion (XR) i, més recentment, el Col·lectiu de la Jam.

La Jam: expressió musical sense jerarquies

Àngel Bosanac, organitzador de la Jam Session, explica que el projecte neix el gener de l’any passat, fruit d’una necessitat clara: “crear un espai on músics o gent amb curiositat musical poguessin expressar-se, en un ambient proper”. En una ciutat on —segons ell— “és impossible proposar o crear coses noves de base”, la Jam ofereix una alternativa a l’escena més professionalitzada i sovint excloent.

Aquí no hi ha càstings ni jerarquies. Hi ha ganes. “Ha d’haver-hi moltes ganes d’expressar-se fora de l’àmbit professional o d’intentar treure el cap”, diu Bosanac. L’esperit és clar: fugir del elitisme musical i obrir escenari a tothom. Punk, hard rock, reggae o improvisació lliure conviuen en un mateix espai on el més important no és la perfecció, sinó la participació.

Per a l’Emma Vico, cantant d’origen guatemalenc, l’arribada a l’Ateneu va ser gairebé casual. Va venir a Girona per estudiar i, tot i que sempre havia volgut fer música, la por l’havia frenada. El descobriment de l’espai va arribar a través d’un conegut que la van animar a participar a la Jam. Una nit, mentre tocaven “Tòxic”, va decidir fer el pas. Aquell moment espontani va acabar amb una proposta inesperada: obrir una sessió.

El 15 de gener, Vico va obrir la sessió amb tres cançons. “Al principi estava molt nerviosa. Era el primer cop que cantava desde que tenia 14 anys; era com una prova per reafirmar-me que encara podia cantar davant d’un públic”, recorda. “Però el suport que m’han donat, m’ha emocionat molt i ha fet que revisqués el que portava a dins”

Ara està preparant nova música. Aquest estiu vol publicar el seu primer single, No te puedo amar, que formarà part d’un EP de cinc cançons. “El projecte explica el meu procés emocional després de sortir de Guatemala i i el que va suposar deixar la vida que tenia allà, o la vida que podria haver tingut”, explica. Les cançons exploren sentiments de nostàlgia agredolça i ambició, però també d’esperança, “perquè sé que estic en el camí correcte” declara Vico.

Històries com la seva exemplifiquen l’essència de l’Ateneu: un lloc on el talent no necessita permís i on l’escenari es comparteix.