El so d’El Circulo

Al cor de l’escena musical en evolució de Girona, una nova força creativa comença a construir la seva pròpia identitat. Dins d’una petita casa reconvertida en estudi, aquell món exterior se sent alhora llunyà i estranyament connectat.

Una pista inacabada sona pels monitors d’estudi. La línia de baix és càlida, però sense resoldre, repetint-se d’una manera que suggereix que encara està buscant la seva forma final. Sobre la taula, un ordinador portàtil amb una sessió oberta i uns auriculars desgastats apunten hores de prova, error i revisió.

Aquest és l’espai de treball d’El Circulo—el productor Joan Maronna i els vocalistes Biel Pérez i Arnau Casellas. No és un estudi comercial polit, sinó una cosa més íntima: una sala creativa inserida en la vida quotidiana de la ciutat mateixa.

El nom El Circulo aquí sembla gairebé literal. Tots tres es mouen entre rols amb fluïdesa—el productor esdevé oient, el cantant esdevé escriptor, les idees circulen sense jerarquies. Un moment, Maronna ajusta una textura amb precisió quirúrgica; al següent, Pérez camina prop de la finestra, taral·lejant una melodia que encara no ha decidit què vol ser.

El projecte neix fa cinc anys, amb el nom inspirat en un homenatge al local gironí El Cercle, centra cultural que feia jam sessions, slam poetry, etc. Des del principi, la idea no era només fer música, sinó construir un equip: crear un cercle creatiu que anés més enllà del temps i dels rols fixos, amb la voluntat de continuar creixent i evolucionant amb el temps. “Del que t’envoltes és del que et nodreixes”, és una de les idees que millor defineix la seva manera de treballar segons Casellas.

Al centre de l’espai hi ha Maronna, la producció del qual proporciona la base sobre la qual es construeix el so. El seu enfocament combina textures contemporànies i experimentació rítmica amb un fort sentit de l’atmosfera, creant el llenç perquè Pérez i Casellas donin vida a les cançons amb les seves veus distintives.

El que fa que El Circulo sigui especialment captivador és l’equilibri entre individualitat i unitat. Cada creatiu aporta una perspectiva única, però el projecte funciona com un veritable cercle creatiu—una idea reflectida en el nom de l’estudi. El resultat és una música que se sent alhora personal i col·lectiva, barrejant diferents influències en un so que és inconfusiblement seu.

A fora, la llum canvia sobre els terrats de Girona. A dins, el temps es comporta diferent. Una sola cançó pot estirar-se durant hores sense arribar a sentir-se acabada.

“Torna-ho a posar,” diu algú—no per frustració, sinó per curiositat.

La pista comença de nou.

I de sobte, l’estudi canvia.

El que fa uns moments sonava incert comença a prendre forma. Una línia vocal s’encaixa amb el ritme. Una decisió subtil de producció—gairebé imperceptible per si sola—de sobte es torna essencial. Deixen de parlar. Només escolten.

I així, El Circulo funciona en cicles. Les idees tornen. Les versions evolucionen. Res és definitiu fins que se sent inevitable.

El que comença aquí, en aquest petit estudi, no és només producció. És traducció—convertir idees efímeres en alguna cosa que pugui existir fora de les parets de l’estudi, i ser transportada eventualment a auriculars, clubs i carrers nocturns molt més enllà de Girona.