Noies, hem de parlar de diners

Va començar, com tantes converses importants, en una terrassa.

Les amigues i jo estàvem a la Cerveseria del Barri Vell quan, entre birra i birra, vam arribar a una conclusió una mica preocupant: cap de nosaltres sabia realment què collons estava fent amb els seus diners.

Sabíem quant pagàvem de lloguer. Sabíem quant costava sortir a sopar. Sabíem perfectament justificar una compra de roba amb l’argument que “la portarem durant anys”. Però quan la conversa va arribar a estalvis, inversions o pensions, es va fer el silenci.

Guanyem diners. Els gastem. I, de tant en tant, mirem el compte bancari preguntant-nos on han anat a parar.

El més curiós és que no ens han ensenyat a parlar de diners de la mateixa manera que ens han ensenyat a parlar de gairebé tot.

La conversa sobre diners que mai vam tenir.

Els diners encara estan culturalment codificats com una cosa masculina. Només cal pensar en la imatge típica de les finances: homes ben vestits parlant de borsa, gràfics i inversions.

A les dones, en canvi, se’ns ha ensenyat molt bé a gastar diners.

Moda, cosmètica, benestar, viatges, casaments, decoració. Sabem què comprar, què val la pena i quan una peça és “una inversió”.

Però una inversió de veritat?

Aquesta paraula ja fa una mica més de por.

I no és només una qüestió d’educació. Les dones també partim, sovint, de desavantatge: diferències salarials, interrupcions de la carrera professional, més responsabilitats de cures i el cost afegit de moltes coses associades al fet de ser dona.

Per això parlar de diners no hauria de significar només aprendre a gastar menys.

També significa aprendre a construir més.

D’acord. Però què faig exactament amb els meus diners?

Primer: saber on són.

Abans de pensar en invertir, necessites conèixer cinc coses molt poc glamouroses però bastant importants: què entra, què surt, què tens, què deus i què passaria si demà tot anés malament.

És a dir: els teus ingressos, les despeses, els estalvis i inversions, els deutes i un fons d’emergència.

Pensa en les teves finances com en un armari càpsula. No pots tenir només peces espectaculars. Necessites bàsics: una samarreta blanca per als dies difícils —el fons d’emergència—, uns texans que durin —la pensió—, una bossa que valgui la pena —els ETF— i alguna peça especial pensada per al futur com sabates commodes. I, sobretot, hi ha coses que haurien de sortir de l’armari immediatament: els deutes amb interessos alts.

Una manera senzilla de començar és la famosa regla 50/30/20. No és una llei universal —i no sempre és possible, especialment quan el lloguer se’t menja mig sou—, però serveix com a punt de partida: aproximadament el 50% dels ingressos per a necessitats, el 30% per a coses que vols i el 20% per estalviar, invertir o reduir deutes. Si pots convertir aquest 20% en un hàbit, ja estàs fent una cosa bastant important.

No cal convertir-se en una persona que gaudeix fent pressupostos un diumenge al matí. Jo mateixa encara ho estic descobrint.

Però un cop al mes hauries de mirar els teus comptes i preguntar-te: quant ha entrat? Quant ha sortit? Quant he estalviat? Quant he invertit? I estic més a prop de la vida que vull?

I invertir?

La paraula inversió pot semblar reservada per a persones que saben què està passant a la borsa abans que passi. No ho és.

Invertir significa, senzillament, posar una part dels teus diners en actius amb l’esperança que creixin amb el temps. Els ETF poden ser una manera d’invertir en una cistella diversificada d’empreses o altres actius sense haver de triar-ne només un. Com sempre, hi ha risc i el valor pot baixar.

També existeixen els comptes d’estalvi amb alta remuneració, que permeten obtenir interessos pels diners que tens estalviats sense convertir-los en una inversió de risc.

No es tracta de fer-se rica ràpidament.

Es tracta que els diners que ja has guanyat no es quedin quiets per sempre.

Parlar de diners també és parlar de llibertat. Potser el problema no és que les dones siguem dolentes amb els diners. Potser és que simplement no ens han ensenyat a parlar-ne.

Podem passar tres hores analitzant els red flags d’un home, però ens incomoda preguntar a una amiga quant cobra. Podem justificar una bossa de 400 euros com una “inversió”, però no sabem què és un ETF.

Ja és hora de canviar-ho.