L’escenari com a batalla emocional: amor, desamor, venjança i molts retrets

Fleetwood Mac i la història d’amor que va embogir el rock dels 70

Hi ha escriptors que utilitzen els seus traumes per escriure obres i hi ha músics que de les seves tragèdies en fan cançons. Eric Clapton va compondre Tears In Heaven arran de la mort del seu fill o el mateix Pink Floyd li va dedicar Wish You Where Here a Syd Barrett, exintegrant i fundador de la banda que va haver d’abandonar la música per culpa del greu deteriorament de la seva salut mental. Stevie Nicks va fer exactament el mateix, la compositora i cantant de Fleetwood Mac va escriure Silver Springs, una cançó escrita com un retret directe per a Lindsey Buckingham –també membre del grup–, que va immortalitzar el col·lapse del seu desamor i va encendre un drama musical que va fascinar i embogir tota una generació.

L’Stevie Nicks i en Lindsey Buckingham es van conèixer el 1966 a una festa a Califòrnia quan eren adolescents. En Buckingham estava tocant la guitarra cantant California Dreamin’ i aquí va ser el moment que l’Stevie s’hi va fixar i va decidir unir-se a la cançó.

A partir d’aquella nit, van establir una relació personal i professional, i van fer diversos projectes junts. Van crear Buckingham Nicks, però el grup no va tenir massa èxit fins que el 1974, el bateria Mick Fleetwood, va demanar a Lindsey Buckingham per unir-se al grup. Buckingham va acceptar, però va posar una condició: que acceptessin també l’entrada al grup a l’Stevie Nicks, la seva parella del moment.

Fins al moment, Fleetwood Mac era un grup poc conegut, però això va canviar amb l’entrada de Nicks i Buckingham que canviaria tot el rumb del grup. Durant els següents anys estaven preparant el que vindria a ser l’àlbum que els portaria al cim de la fama: Rumors. Però, durant la gravació del disc es van produir infinites discussions, mil mal entesos i moltes baralles entre els membres del grup.

Va ser el 1976 que enmig d’aquestes crisis, musicals i personals, les parelles –sentimentals– del grup es van anar deteriorant. En John i la Christine McVie portaven anys casats, però es van divorciar just abans de gravar. En Mick Fleetwood, el bateria del grup, tampoc li anava massa bé, seu matrimoni s’estava acabant en aquella mateixa època i la parella del moment, en Buckingham i la Nicks van decidir posar fi a la seva relació. Malgrat tot, no van aturar la gravació de l’àlbum, el contrari, aquestes tensions es varen transformar en creacions i es van plasmar en cançons. The dreams o Go on your own way van ser els resultats de la situació crítica d’aquell moment.

I això potser és la clau de l’èxit d’aquest àlbum. Del dolor, van decidir fer-ne cançons. Són cançons que parlen directament de les seves ruptures i això, d’alguna manera o altra, crea un vincle molt especial i profund entre la música, l’artista i l’oient.

El 4 de febrer del 1977 es publica l’àlbum Rumors. El disc es va convertir en un èxit històric, liderant les llistes de vendes globals i superant els 40 milions de còpies gràcies a cançons com Don’t stop, The Chain, Dreams o Go your own way.

Rumours va tenir tant d’èxit perquè va transformar el drama real dels seus integrants en música universal. Les cançons van néixer de ruptures sentimentals crues i directes amb les quals el públic va empatitzar immediatament. A més, la combinació única de tres compositors diferents va crear una varietat melòdica perfecta. L’àlbum va barrejar el pop-rock californià més comercial amb lletres profundes i un so impecable per a la ràdio.

A finals de febrer de 1977, Fleetwood Mac va llançar Rumours i immediatament va iniciar una gira mundial massiva. El clima als concerts era elèctric: el disc era un èxit descomunal, però a l’escenari, Stevie Nicks i Lindsey Buckingham s’havien de mirar als ulls i cantar-se retrets brutals cada nit. La pressió mediàtica, els viatges constants i l’abús de substàncies van crear una atmosfera destructiva per a la banda.

Esgotada emocionalment pel distanciament definitiu amb Lindsey, Stevie va trobar consol en Mick Fleetwood, el líder i bateria del grup. Mick també passava per un moment molt vulnerable, el seu matrimoni amb Jenny Boyd s’havia ensorrat completament a causa de les infidelitats d’ella.

La combinació d’aquesta solitud compartida i la bogeria de la gira va explotar a finals de 1977, durant el tram de concerts a Austràlia i Nova Zelanda. Una nit, tancats en l’habitació d’un hotel, la connexió que s’havia anat coent durant mesos a la carretera es va transformar en un affair apassionat i secret. És clar que quan en Buckingham se’n va assentar no li va fer gens de gràcia, aquest nou tringle amorós intensificava encara més la narrativa passional de la banda del rock del moment.

Més enllà dels temes oficials que van consolidar el disc, hi ha una anècdota crucial que defineix la intensitat d’aquella època. Stevie Nicks va escriure Silver Springs com una carta de comiat per a Lindsey Buckingham. Era la seva venjança poètica: volia que cada vegada que ell pugés a l’escenari, es trobés amb la tornada: “Mai podràs escapar-te del so d’una dona que et va estimar”. La tragèdia del tema va arribar quan Mick Fleetwood va excloure la cançó de l’àlbum per falta d’espai, una decisió que va deixar la Stevie devastada. La tornada d’aquesta cançó va haver d’esperar vint anys per a la seva venjança: durant el concert de reunió The Dance el 1997, la Stevie es va girar a mig tema, va clavar la mirada directament als ulls d’en Lindsey i va cantar amb ràbia i aquesta actuació va marcar un abans i un després a la història del rock.

L’escenari es va convertir en un camp de batalla emocional: amor, odi i molts retrets i aquest vaivé va durar dècades, però el punt de ruptura definitiu va arribar el gener de 2018. Durant una gala benèfica a Nova York on el grup rebia un premi, en Lindsey va fer gestos de burla mentre la Stevie feia el seu discurs d’agraïment. Això va ser la gota que va vessar el got: Nicks va llançar un ultimàtum a la banda i Buckingham va ser expulsat del grup, un acomiadament que va acabar en els tribunals i es va tancar amb un acord econòmic privat.

Malgrat tot, el punt final real de Fleetwood Mac es va escriure el 30 de novembre de 2022 amb la mort de Christine McVie a 79 anys. Ella era la teclista, compositora i el cor neutral que mantenia unida la banda; la seva pèrdua va fer que tant la Stevie com en Mick declaressin que el grup s’havia acabat per sempre.

Aquesta història real de desamor i venjança no es va quedar atrapada als anys 70, sinó que ha viscut una segona vida gràcies a la generació Z. Vídeos de l’actuació de 1997 es fan virals constantment a TikTok, on milions de joves s’obsessionen amb la intensitat d’aquella mirada. L’impacte cultural és tan potent que ha traspassat a la ficció: l’escriptora Taylor Jenkins Reid es va inspirar en aquest duo per escriure la novel·la supervendes Daisy Jones & The Six, adaptada posteriorment en format sèrie a Prime Video.

Fleetwood Mac és un grup de rock que va més enllà, ens ensenya que les nostres històries són importants i les lletres són poderoses, que de les situacions més crítiques i més doloroses en podem fer les creacions més autèntiques i genuïnes i sobretot, que la música sempre serà la resposta, la teràpia i l’aixopluc dels nostres malsons.